Once upon a time

Para Alice, la vieja tienda de libros se convierte en el mejor refugio en una tarde aburrida, gris y lluviosa. Pero nunca habría imaginado que en aquel lugar, entre los libros, sus páginas e infinitas estanterías, disfrutaría con una de las mayores aventuras que nunca haya podido vivir.

El señor Michael, el librero, un señor muy amable que tiene por mascota un búho que habla, le dejará un viejo libro en el que, según él, duermen todos los cuentos. A Alice el libro se le caerá de las manos y eso hará que todos los personajes que dormían dentro se vean alborotados y confundidos, llegando a perderse entre los cuentos. El señor Michael le pedirá a Alice que repare el daño producido y vuelva todo a su sitio. Y así, uno a uno, todos los cuentos vuelvan a ser lo que siempre han sido, una fuente inagotable de imaginación.

For Alice, the old bookshop becomes the best refuge on a boring, grey and rainy afternoon. But she would never have imagined that in this place, full of books, pages and endless shelves, she would have of the greatest adventures of her life.

Mr. Michael, the bookshop owner, a very kind man who has a talking owl as a pet, will lend her a book where all the tales sleep. Alice will drop the book on the floor, causing all the characters who were sleeping inside to awaken, making them nervous and confused, and even getting lost within the tales. Mr. Michael will ask Alice to repair the damage she has done by putting everything back into place.In this way, one by one, all the tales would be once again what they have always been: an endless source of imagination.

Alicerentzat, ez dago auzoko liburu-denda zaharra bezalakorik arratsalde euritsu, gris eta aspergarri bat igarotzeko. Inoiz ez zuen pentsatuko, hala ere, halako abentura ederrik biziko zuenik hainbeste liburu, orrialde eta apalategi artean.

Liburuzainak, Michael jaun adiskidetsuak, maskota gisa eskuratu zuen hontz hiztuna aldean harturik, liburu zahar bat utzi dio Aliceri, esanez han daudela munduko ipuin guztiak, lotan. Liburua hartzean, ordea, erori egin zaio Aliceri, eta esnatu egin dira pertsonaia guztiak. Aztoraturik dabiltza, hara eta hona, zein ipuinetakoak diren ez dakitela. Hori ikustean, liburuzainak eskatu dio Aliceri konpon dezala arazoa, itzul dezala pertsonaia bakoitza dagokion ipuinera.
Eta halaxe egin du Alicek. Beren lekura itzultzen lagundu die pertsonaia guztiei, eta, hala, ipuin bakoitza beti izan dena izatera itzuli da berriro ere: imajinazio-iturri amaigabe bat!

Per a Alice, la vella botiga de llibres es convertix en el millor refugi per a una vesprada avorrida, gris i plujosa. Mai no hauria imaginat que en aquell lloc, entre els llibres, les seues pàgines i les infinites estanteries disfrutaria amb una de les aventures més grans que haguera pogut viure mai.

El senyor Michael, el llibrer, un home molt amable, que té per mascota un mussol que parla, li deixarà un vell llibre on, segons ell, dormen tots els contes. A Alice el llibre li caurà de les mans, i això farà que tots els personatges que hi dormien dins es confonguen, s’escaroten i es perden entre els contes. El senyor Michael demanarà a Alice que repare el dany produït, i torne les coses al seu lloc. I així, un per un, tots els contes tornen a ser el que sempre han sigut: una font inesgotable d’imaginació.